El preu de la “Cultura”; la destrucció del #Raval #19F

Des dels 80, després d’un seguit de dècades d’abandonament i concentració de pobresa, allò que avui es denomina Illa Robador s’ha anat convertint en un suculent pastís immobiliari per a especuladors, amb la complicitat dels polítics, sindicats i d’una associació de veïns que prioritzà els seus propis interessos en detriment dels de la població del barri.
La droga, la prostitució, la delinqüència,… fenòmens i problemàtiques diverses han estat utilitzades com a excusa per una intervenció urbanística a cor obert. La Filmoteca, que ha tingut un cost final de 15,7milions d’euros, no es un mal per si mateixa, sinó que forma part d’una intervenció profundament agressiva i inhumana. Un ús pervers de la «cultura» al servei de la violència urbanística, que en aquest cas no és més que la cultura de l’especulació, del mercat i de la llei del més fort.

Un pla executat contra 7000 veïns i veïnes

D’acord als càlculs realitzats per Josep Maria Huertas Clavería i Jaume Fabre, la destrucció dels edificis on actualment es troba l’Illa Robador, ha suposat el l’enderrocament de 450 habitatges, 93 locals comercials i, el més brutal, l’expulsió de 7000 veïns i veïnes.

Amb l’excusa de millorar una qualitat de vida que es veu degradada per les mateixes autoritats, el Raval ha patit la pèrdua d’una part del seu teixit social i comunitari, i no com a conseqüència de l’arribada de nouvinguts de diferents procedències, sinó pel desplaçament sistemàtic i l’expulsió de veïns, pel tancament del comerç tradicional i per la saturació d’hotels, hostals, apart-hotels privats, restaurants i terrasses, botigues de disseny i de regals i… milers de persones que estan de pas, i que dificulten la vida quotidiana del veïnat.

El projecte de Martorell, Bohigas i Mackay.

L’hotel de luxe Barceló (el qual caracteritzen com a singular, pels seus 9 pisos d’alçada i la seva estètica tan discutida, com a estratègia per saltar-se les normatives urbanístiques al centre de la ciutat), constitueix el símbol per excel•lència d’una operació en la que les administracions paguen els serveis prestats a les anomenades interlocutores socials i al sector privat: 120 habitatges – que es reparteixen entre UGT, CCOO i l’Associació de Veïns del Raval- , locals comercials, oficines, aparcament subterrani, i una central de recollida neumàtica d’escombraries.
La culminació d’aquesta operació amb la nova Filmoteca de Catalunya és, en definitiva, el darrer dels símbols del que ha estat, fins ara, una guerra en contra del veïnat per cometre el pitjor dels delictes que pot portar-se a terme actualment: Ser pobra, treballadora, parada… és a dir, no poder pagar a preu d’or el sòl en el que vivim.
La destrucció continua. Ni una veïna més fora del barri!
No més destrucció al Raval Sud !

Anuncios

Una respuesta a “El preu de la “Cultura”; la destrucció del #Raval #19F

  1. Pingback: asamblea en el bar (el forat no se toca!) |

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s