Acta Assemblea Raval 22/05/2012

Ordre del día:

1. Acta anterior assemblea
2. Comissions
3. Reflexió

1. Acta anterior assemblea
-S’aprova sense cap esmena.

2.   Comissions
Cinema: -No n’hi haurà aquesta setmana. El permís que es va treure val per un mes.
Xerrades: -Per a aquest diumenge dia 27, a les 6 de la tarda, Gabriela Serra: Manuel judicial de l’activista, (Casa de la Solidaritat)
-Diumenge passat tingué lloc, al mateix local, la trobada per engegar la xarxa d’intercanvi de coneixements. Hi participaren unes trenta persones. S’explicaren les experiències d’altres indrets en els que fa temps es duen a terme. La trobada fou positiva i dibuixa moltes possibilitats. Pels interessats del Raval es concreta una reunió per aquest dimecres dia 23 a les nou del vespre al mateix lloc.
Vivenda: S’està en un tempo de reflexió, a la vegada que es busca un local menys condicionant per trobar-se.

3.  Reflexió
Seguint amb el que es va acordar a la darrera assemblea, i tenint en compte els resums d’altres reflexions que ens hem enviat aquests dies, s’inicia encarem el tema centrant-nos amb tres nivells:

A)  Valoració del que s’ha fet fins ara
B) Qui som, quants, forces que sumem,  amb què contem
C)  Prioritats de l’Assemb. (barri – centralitat moviment)

(Segueixo amb l’estil del  col.loqui)
-Crec, sense voler ser catastrofista, que el nombre de gent va minvant, encara que no tinc clar si és degut al to de l’assemb o per una certa desgana general
-ens hem anat quedant els que havíem renunciat a maneres i objectius personals, per donar cabuda a espais més amplis, però no hem sabut trobar espais comuns
-de fet es fa més treball a fora de l’assemb que en ella. La prova en són els actes o accions (cinema, mercat, en gral. les manis, la reunió d’aquest diumenge… Això vol dir que l’assemb no atreu, no té ganxo, però sí que tenim gent i amb ganes
-estic convençut que quan tornem a fer les assemb al carrer, serem més gent… ara som invisibles… ha estat desaparèixer del carrer, i començar a davallar l’assistència…
-jo penso que el problema clau no és l’assemb sinó la gran quantitat d’actes, trobades, convocatòries… això provoca dispersió i cansament, moltes vegades per més inri, inútil o poc fructuós, desànim. Cal establir prioritats, i no voler arribar on no es pugui
-Caldria definir quina és la feina de l’assemb
-jo fa poc que vinc a les assembles, però no m’he endut cap sorpresa, on estava i el que he vist fins ara, si fa no fa…
-proposo que aquesta vegada l’assemb assumeixi les properes festes del Raval. D’una banda fa anys que som els mateixos els que les muntem, i per altra podria ser un bon objectiu i assequible per a tots plegats
-l’assemb és aburrida. D’un costat ens hem de preguntar què és l’assemb, objectius, dinàmica. I d’altra banda crec que és cert que cal establir prioritats i fer allò que raonablement sigui possible segons les forces i les ganes… Per exemple, només la difussió o encartellament dels actes és excessivament desgastador… son coses que no tenim resoltes
-les coses que no s’assumeixen amb ganes i que no s’han seguit des del seu principi, son més costoses i incòmodes de sostenir
-d’acord amb això; és molt important sentir-se a gust amb allò que es fa. També cal veure com cal fer les coses amb altres, com establir relacions amb altres grups i entitats
-també cal trobar les maneres de ser el màxim d’eficaços, per exemple amb els contactes amb altres grups, coordinacions, accions; això mateix d’encartellar potser seria bo de trobar uns punts de força visibilitat, i prou, estalviar energies pel més essencial
-torno a dir que si a l’assemb som pocs, és per la nostra invisibilitat. A aquí dins, qui ens trobarà? Quan tornem a sortir, creixerem, ja ho veureu…
-personalment, no tinc gens clar que el fet de sortir al carrer ens portarà més gent
-sí, he estat a diferents assemb de diferents barris, i diuen que el fet de ser al carrer, no els fa créixer
-perdoneu, però els de St. Antoni i Eixample s’han ajuntat perquè al no ser al carrer els ha portat a ser ben pocs
-bé, al carrer, però amb quin contingut? El Raval no és Sants, ni poble Sec… cada lloc té les seves diferències, la seva entitat, i el Raval és l’hòstia! Té problemes específics… Hem de conèixer a fons la seva personalitat…
-seria bo definir per als propers tres mesos uns objectius ben concrets i definits a treballar en el barri
-sí, perquè l’activitat externa ­–per falta de definició pròpia­­- ens ha desbordat, sempre hem anat al seu remolc
-No perdem de vista que el carrer és un dels trets més definitoris del moviment, el carrer, amb la seva transparència, és el seu espai. I fixem-nos que les nostres activitats al carrer son les que millor funcionen
-respecte al que ve de fora, crec que hem de donar prioritat al barri, sense deixar de banda l’externalitat
-és evident que ens hem de relacionar més amb el barri les seves entitats més afins a nosaltres. Com hem dit abans el Raval té uns problemes immensos, com son la pobresa i precarietat de molta gent, la gran quantitat immigrada sense cap base urbana, social, ni laboral sòlida… o ni tant sols base
-no confonguem reunir-nos al carrer amb ser presents, de manera satisfactòria, en el barri. Cal anar a la gent
-tenim una mancança, és la de que passem pel damunt dels temes, els anomenem i volem planificar el seu tractament, però no aprofundim el seu coneixement, no els discutim com caldria; això en nom de l’eficàcia dels treballs. També hem de vigilar per no ser desbordats pel treball i accions que fem
-jo penso que les assemb o l’assemb no constitueixen, no son un grup de treball, sinó que són els específics grups ja existents els que han de fer el treball, o el grups temporals que es creen per a una feina sortida de l’assemb, és a dir, l’espai dels dimarts no ha de ser per organitzar minuciosament les accions
-pensem que si el moviment 15M es va descentralitzar va ser per la raó de poder arribar més eficaçment a cada barri, i l’arribar i apropar-nos a les entitats de cada barri no té cap altre fi que aquest mateix
-en aquest sentit, tinguem clar que possiblement cap barri té un teixit tan espès d’entitats socials com el nostre. Amb algunes d’aquestes entitats, amb les quals s’està intentant d’establir-hi contacte, possiblement es podrien aconseguir millors resultats que no pas nosaltres sols… la gent puja al carro quan aquest ja és en marxa… recordem la vinguda dels autobuseros a la inauguració de la filmoteca
-abans s’ha fet esment de la falta de debat i reflexió d’aquells temes que de veritat son importants, però pensem que fa uns mesos vàrem prendre dues decisions: que cada assemb fos preparada per un grupet de 2-3 persones que fes l’ordre del dia, moderés el debat, donés paraules quan fos necessari i aixequés acta. I, en segon lloc, que aquest grupet preparés un tema proper a la marxa de l’assamb, de manera que s’havia de reservar no menys de 40’ per el debat preparat. Això, ni de bon inici va ser possible, els temes del dia a dia (per exple. lluita autobusos i transports en general), ens varen desbordar
(sorgeixen diverses suggerències de tipus pràctic per solucionar el problema: assemb quinzenals; assemb setmanals de temàtica alternes, una setmana assemb ordinària, altra de reflexió, etc., sense concreció)
-em sembla que de vegades ens perdem donant masses voltes per acabar a ser al mateix punt on érem: cal una tasca de denúncia de tot allò que ens està passant, a nosaltres i sobre tot a la nostra gent del Raval. La pobresa de molta gent és greu, i molt; la vivenda… sabem on porta no tenir ingressos, l’escolaritat… moltíssima canalla acabarà sense cap possibilitat reglada, les dones, els que no tenen o ja no tindran la tarja sanitària, etc… aquest de ben segur és un tema al que s’hi afegiria gent que no és de l’assemb ni del moviment…
-certíssim, i denúncia voldria dir anar més enllà que cartells…
-sovint passa que veiem ben clars els problemes aliens o d’altres barris, però és que en aquest cas el Raval és un paradigme de la pobresa i oblit, ho tenim a tocar, ho veiem cada dia a cada carrer… què s’en ha fet de l’antic Pirmi?… restricció de l’horari de la narco-sala…
-l’afectació al barri és doble: per la propera promulgació de la llei de lloguers –de 5 a 3 anys-, la tarja sanitària. Podria fer-se una denúncia global dels problemes
-tot això el que vol dir és que cal veure, estudiar, debatre de quina manera impacten al barri les retallades: salut, educació, treball, vivenda, dones de serveis sexuals… establir prioritats, i mesurar forces
-hi ha el problema de com ajudar de manera directa els veïns que ens acudeixin demanant ajuda. No hem de perdre els papers. Pot incorporar-se una assistent social?… Un altra tema a pensar
-retornant: cal pensar espais de debat, és vital, i llistar temes immediats per fer-hi front
-crec que alguns temes serien: quins problemes podem denunciar que puguin ser assumits per altres entitats? Pot ser que altres grups ja treballin per algun dels temes que ens amoïnen.  El tema de la Renda Bàsica, al barri ara queda fora de lloc
-es podria fer un petit grup que preparés tot això parlat, màxim els temes que s’han de denunciar, donar-li forma i viabilitat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s