Crònica d’una cercavila alter-NATIVA

DSC_2041La convocatòria és per el dijous 16, a les 19:30 h, al gat rebel del raval.

Per segon any consecutiu, mitjançant una cercavila festiva, desenfadada i oberta a la participació de tots i totes, la coordinadora de les festes alternatives de l’assemblea del Raval obre les festes donant visibilitat a les lluites i reivindicacions que hi ha al barri, les més calentes, les més urgents.

Aquest any a més de reivindicar per al barri l’ús de l’espai públic, reclamar per a ja una seu definitiva per a l’AEP, denunciar el moobing que pateixen els veïns i veïnes de Can 60 i que no volem que marxin les associacions i tallers, cridar que ja en tenim prou de tants hotels i que n’estem fartes de tanta especulació turística i bancària al barri, també hem posat el focus sobre nosaltres, els que l’habitem. Ens hem autoproclamat com el que som: dignes i irreductibles indígenes ravaleros, i hem sortit al carrer a reivindicar-nos com a tals, compartint amb alegria i orgull el nostre sentir de ser i pertànyer a aquest petit territori barceloní.

El recorregut de la cercavila: GAT Totèmic – Robadors – Barrilonia – Can 60 – Possible futura seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular – Àgora Juan Andrés Benítez

Ja a les 19 comencen a arribar els i les indígenes del Raval: senyores de ca seua amb els rul·los posats – senyors de barret i bastó – canalla, jovenalla, pares i avis – gents de mil oficis i professions – busca-vides i especialistes de la supervivència. Miscel·lània d’humanitat.

Un cop empolainats amb plomes i pintades guerreres, expectants i armats fins les dents amb pancartes reivindicatives, ja ningú dubta a aixecar-se en peu de gresca.

Escoltem la història del XAMAN de la cercavila, contundent, enèrgica i inintel·ligible. Sort que comptem amb la gràcia i servei d’un traductor de llengües inventades que ens la fa arribar en ravalero!

I comencem la rua seguint uns ritmes engrescadors i mandangueros, la banda ens porta fins a Robadors on amb la combinació de la dansa i la iteració constant de les paraules màgiques «hunga hunga banca xunga», exorcitzem la por que ens fa el capitalisme i l’aboquem a la banca i l’especulació, ara són ells els que tenen por, por de nosaltres, de lo fortes que som quan ens unim i els hi fem oposició.

Tornen els ritmes, els seguim totalment encantats fins a l’antiga barrilonia, ara un forat especulatiu, allà s’obre una gran pancarta reivindicant que el barri és nostre i prenem una fumejant poció que ens ha de donar forçes per lluitar contra l’especulació, preparada pels germans druides Kali i Motxo.

Ens pren una voràgine bestial, els timbals repiquen esbojarrats i a la velocitat de la llum ens transporten fins a «Can 60», allà ajudem als seus habitants a protegir amb un cercle màgic la casa, amb la combinació de les seves danses i el cant repetitiu del nostre crit de guerra «hungo hungo moobing xungo», per a què no sigui presa per projectes turístics.

I tornen a repicar els tambors mandangueros i ens marquen de nou els passos, ara endavant, ara pareu, ara ajupiu-vos, i ara enlaireu-vos altre volta i endavant, seguiu-nos… De pressa, de pressa. Seguiu-nos fins a la possible futura seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i és que sembla que ara si, que després de tants de temps i de lluita i reclamar, finalment es donarà compliment al conveni i se’ls atorgarà el tant merescut, esperat i desitjat espai al barri on tenir la seu, a peu de carrer, al nostre abast.

Però per si de cas, que mai se sap amb aquests polítics, nosaltres i cantem i ballem una conga guerrillera per a què arribi a bon port i ben aviat l’AET a aquest espai.

L’enciclopèdic, L’enciclopèdic

Aquest lloc es quedarà

I si no volen, I si no volen

Doncs potser l’haurem d’ocupar

I ara ja a un ritme més relaxat, amb el XAMAN de guia dels percusionistes mandangueros, ens arribem a l’Àgora Juan Andrés Benítez, a fer l’última reivindicació de l’acte: JUSTÍCIA JA, l’espai pel barri i amor, molt d’amor, més amor!.

I ens enjogassem allà amb en Gerardo, i ens refresquem i prenem un mos, i recordem plegades l’anterior cercavila, i la fem petar una estona, i, a poc a poc, la nit cau del tot. I per avui ja n’hi ha prou i ens diem fins demà.

I marxem… , marcats, seduïts, identificats, embeguts, traspassats, convertits plenament pels ritmes, la força i els colors totalment màgics que són EL RAVAL.

Anuncios

Los comentarios están cerrados.