Gairebé fa vint anys que no ens deixen viure. Les autoritats polítiques, els planificadors, les màquines, les immobiliàries, les ordenances, les policies, el turisme desenfrenat, les olimpíades, els fòrums, i el mite i l’estereotipo de la Barcelonaguapa.
El seu objectiu: convertir un barri cèntric popular en un lloc rentable per a les arques municipals i tota mena de especuladors. Per aconseguir aquest objectiu ja han expulsat més de 3.000 veïns i veïnes, en la seva immensa majoria iaies i iaios i altra gent sense recursos.
Però restem molts que no quadrem en el seu model de barri: gent gran amb una pensió mínima i lloguers de renda antiga, gent treballadora i precaritzada, immigrants, treballadores sexuals, okupes, botigues de tota la vida però sense pedigrí i una infinitat de persones anònimes sense cap altre atribut que voler viure dignament.
Donat que les associacions oficials no ens defenen ni ens poden representar ens hem constituït en Assemblea de Barri del Raval. Com a tal volem donar lloc a un espai obert que tots i totes esteu invitats a construir. Volem un lloc capaç de generar respostes i servir com a punt de suport i d’acció enfront als conflictes i les problemàtiques del barri, un fòrum i un instrument que dialogui i enfronti una sèrie d’aspectes que considerem fonamentals en aquests moments i per al futur del barri:
Veure’ns i que ens vegin.
En el barri n’hi han gent que treballa contra l’especulació, col·lectius que treballen amb la prostitució i prostitutes que s’organitzen, grups de recolzament a immigrants i immigrants que s’organitzen, premsa de barri, col·lectius de dones i lesbianes, i en general, persones que han d’afrontar un continu de problemes quotidians. Són realitats compartides però generalment invisibles fora i dintre del barri. Treballar les diferències, enllaçar les diferents lluites, aconseguir mecanismes de suport mutu i crear vincles de col·laboració, són un repte i una necessitat, per a que el treball de cadascú sigui conegut per a la resta i per a fer visibles les coses que ens afecten.
Prendre decisions sense filtres i responent al bloqueig informatiu institucional.
És necessari un espai on s’assumeixin debats i decisions al voltant de les problemàtiques del barri, sense respondre a interessos partidistes que tracten d’utilitzar els problemes per al seu profit. La política del tripartit municipal, i les actituds de CiU i el PP, com la instrumentalització del barri durant l’estiu del 2005 com a part d’una campanya mediàtica per a pressionar a favor de la normativa de civisme, són una prova d’això. Per altra banda, l’opacitat a l’hora de prendre decisions que afecten al nostre dia a dia, la bufonada dels suposats processos de participació, o el menyspreu per les alternatives veïnals (com la proposta per al solar de les Piscines Folch i Torres), fan necessari generar mecanismes propis de diàleg, decisió i difusió.
Intervenir contra les violències que ens afecten.
Tres formes de violència s’han convertit en un fet quotidià en la vida del barri.
La violència immobiliària i urbanística.
Es tracta d’una violència amb moltes cares que van de l’anomenat mobbing immobiliari, a les rescissions arbitraries dels contractes de lloguer fins a una explosió inaudita dels preus de lloguers i dels pisos que fan que molta gent s’hagi de deixar la pell per poder tenir un pis. Aquesta violència “cega” del mercat immobiliari i dels seus beneficiaris és acompanyada per la política urbanística de l’Ajuntament que, a més de produir la destrucció dels teixits socials, ha provocat l’expulsió i substitució de bona part de la població en ares de construcció d’espais cars i deshumanitzats com la Rambla del Raval, la futura Illa Robador o el propi espai on s’ubica el MACBA.
La violència de gènere,
que adopta diferents formes, com l’assetjament a les treballadores sexuals, la violència al carrer i també a l’espai privat i familiar, la agressivitat amb el col·lectiu de transsexuals, i la situació social i laboral de les dones immigrades, que suporten sobre les seves esquenes el treball de cuidar l’acumulació familiar en espais amb aglomeració on a més es produeixin nombroses agressions sexuals. I la violència contra les persones immigrades, enfront a les que a més del setge policial i institucional, es donen situacions d’explotació laboral i familiar també dintre de les comunitats d’immigrants.
Plantar cara i assenyalar als i les responsables de la situació.
La planificació urbanística i la tolerància amb l’assetjament immobiliari, la arbitrarietat a l’hora de aplicar les normatives municipals als locals d’oci o de repartir la presencia i la pressió policial, assenyalen diferents nivells de responsabilitat institucional, política i privada. Que en un mateix carrer, com Robador o Sant Ramón, es persegueixin activitats que no suposen violència alguna, entretant que agressions evidents resten impunes, es bastant significatiu d’un esquema d’actuació que és necessari denunciar, incomodar i desemmascarar.
Recuperar el carrer i l’espai públic.
La imposició d’un parc temàtic per al turisme, la substitució del comerç de productes bàsics per establiments cars i un oci de macroevents i consum cultural elitista, han ofec la vida i la convivència veïnal, donant l’espai públic a la població aliena i a un teixit empresarial sense cap arrel al barri. És important recuperar la capacitat de la gent del barri per a definir la convivència, per a generar els nostres propis espais d’oci, les nostres festes i els nostres punts de trobada. Això inclou la recuperació del carrer com a lloc polític i de comunicació, des d’on donar llum als conflictes i les necessitats del barri.
Perquè no ens volem marxar, l’Assemblea de Barri del Raval comença a caminar.
Assemblea del Raval - Asamblea del Raval 