Archivo de la etiqueta: retallades

Ni racisme sanitari ni copagament! Assemblea informativa, Diumenge 3J, 18h al #Raval

¡Ni racismo sanitario, ni copago!
Sanidad pública y de calidad para todos y todas

El Gobierno del PP aprobó el pasado 17 de mayo un nuevo Decreto sanitario que supone graves recortes para el derecho a la salud de las personas inmigradas, y también para las españolas.
• Se priva del derecho a la sanidad pública a todos los y las inmigrantes sin papeles mayores de 18 años.
• Se priva del derecho a la sanidad pública a los españoles o inmigrantes residentes mayores de 26 años que nunca hayan trabajado o se hayan inscrito en el INEM.
• Estas personas solo tendrán derecho a la asistencia sanitaria de urgencias y parto.
• Las actuales tarjetas sanitarias deberán renovarse a partir del 31/08/2012, y quien no cumpla los nuevos requisitos de acceso se quedará sin tarjeta.
• Además, para españoles y emigrantes residentes se establece el copago sanitario. Es decir, se pagará por el tratamiento farmacéutico en hospitales, las prótesis, las dietas específicas durante la estancia hospitalaria y el transporte sanitario no urgente, antes servicios gratuitos.
Es mentira que estos recortes supondrán un gran ahorro, ya que la atención en urgencias de los hospitales es mucho más cara que en los Centros de Atención Primaria – CAP. Es mentira que no haya dinero, lo hay para los bancos y no para las personas
En realidad se trata de aplicar criterios racistas y de segregación en el acceso a la sanidad pública.
Y, en general, supondrá una degradación del sistema sanitario público, cada vez más colapsado y con menos medios para dar una atención de calidad y gratuita a las personas trabajadoras sean o no emigrantes.

ASAMBLEA INFORMATIVA
Domingo 3 de Junio, 18:00 h.
Rambla del Raval

¿Qué es el #BCE? Explicación para torpes

[Texto extraído de accionmasreaccion.wordpress.com]

Para entender un poco sobre el Banco Central Europeo, y además para que entendamos cómo nos expolia…

Bien, entonces, pregunta…

¿Qué es el BCE?

El BCE es el banco central de los Estados de la UE que pertenecen a la zona euro, como es el caso de España, Portugal, Grecia, Italia, Irlanda, etc.

Y ¿de dónde vino el dinero del BCE?

El dinero del BCE, o sea el capital social, es el dinero de todos nosotros, los ciudadanos de la UE, en proporción a la riqueza de cada país. Así, a Alemania le correspondió un 20% del total. Los 17 países de la UE que se adhirieron al euro, entraron en conjunto con un 70% del capital social y los restantes 10 países, de los 27 Estados de la UE, contribuyeron con un 30%.

Y, ¿es mucho ese dinero?

El capital social era de 5,8 MIL millones de euros, pero a final del año pasado, se decidió hacer un primer aumento del capital, desde que fue creado hace cerca de doce años, en tres fases: A finales del 2010, a finales del 2011 y a finales del 2010, hasta elevar el capital del banco a 10,6 MIL millones.

Entonces, si el BCE es el banco de estos Estados, puede prestar dinero a España, Portugal, Grecia, Italia, Irlanda, etc. como cualquier banco puede prestar dinero a cualquiera de sus accionistas. ¿O no?

No, no puede.

¿Por qué?

¿Por qué? Porque… porque… bueno, son las reglas.

Entonces, ¿a quién puede prestar dinero el BCE?

A otros bancos, a bancos alemanes, franceses, españoles, portugueses, etc.

¡Ah! ya me entero… Entonces, España, Portugal, Alemania, etc. cuando precisan dinero prestado, no van al BCE, tienen que ir a otros bancos que sí acuden al BCE…

¿ Y ?

Me pregunto que para qué complicar tanto… ¿No era mejor que España, Portugal, Grecia, etc. acudieran directamente al BCE?

Bueno sí… En cierto sentido, sí… pero de ese modo los banqueros no ganarían nada en ese negocio…

¡Ahora caigo…!

Está claro, los bancos precisan ganar alguna pequeñez… El BCE, de mayo a diciembre del 2010 prestó cerca de 72 MIL millones de euros a países del euro, a la llamada “deuda soberana”, a través de un conjunto de bancos, al 1%. Y ese conjunto de bancos prestaron a los Estados (España, Portugal, Grecia, etc.) al 6 o 7%.

Pero eso es un negocio redondo: Sólo por ir a Bruselas a buscar el dinero, fíjate lo que se llevan…

No tienen que, ni siquiera, desplazarse a Bruselas. La sede del BCE está en Alemania, en Frankfurt. Tomando a Portugal como ejemplo, en el crédito a Portugal, ganaron entre 3 y 4 MIL millones de euros…

Eso es un verdadero robo… con ese dinero que nos quitan, no tendríamos por qué congelar o rebajar las pensiones, o el subsidio de desempleo, o descontar a funcionarios, o…

La gente tiene que ser consciente de que los bancos tienen que ganar bien, si no ¿cómo podrían pagar los dividendos a los accionistas, a los consejeros, a los altos directivos que son gente “tan especializada”…?

Pero, quien manda en el BCE ¿cómo puede permitir un escándalo de este tipo?

En el BCE mandan los gobiernos de los países de la zona euro; Alemania en primer lugar, que es el país más rico, pero también Francia, España, Portugal y los demás países…

Entonces, los gobiernos de nuestros países, ¿dan nuestro dinero al BCE para que ellos presten a los bancos al 1%, para que, después, ellos presten del 5 al 7% a los gobiernos de los países, que son los dueños del BCE?

Bueno, no es exactamente así. Como Alemania es rica y puede pagar bien las deudas, los bancos sólo le cobran un 3%. A Grecia, Portugal, Irlanda, etc. que están asfixiados, es a quienes les elevan los intereses al 6, 7 ó más por ciento.

Entonces, ¿somos los dueños del dinero y no podemos pedir a NUESTRO propio banco…?

¿Somos? ¿Quiénes somos? Nuestros países, España, Portugal, Italia, o Alemania no están formados por gente vulgar como nosotros. No queramos comparar un limpiabotas de nada, que gana 400 ó 600 euros al mes, o un albañil que anda desempleado, con un gran accionista que percibe 5 ó 6 millones de dividendos por año, o con un administrador de una gran empresa, o de un banco que ganan, con las primas a que tienen derecho, unos 50, 100, o 200 MIL euros por mes. No se puede comparar.

Y, ¿nuestros gobiernos, aceptan una cosa así?

Nuestros gobiernos… Por un lado son, en la mayor parte, amigos de los banqueros, o están a la espera de sus favores, o de un privilegiado empleo cuando ya no consigan los votos necesarios…

Pero, entonces, ¿ellos no han sido elegidos por nosotros?

En cierto sentido sí, claro, pero después… ya sabes, quien gobierna, es quien tiene la sartén por el mango. Y es lo que se ve claramente en esta crisis mundial, la mayor desde hace un siglo. Esa cosa que llaman “sistema financiero”, transformó el mundo de las finanzas en un casino mundial, realmente como ningún casino había nunca visto, ni sospechado, y llevó a los EE.UU. y a Europa al borde la de ruina. Es claro, esas personas importantes se llevaron el dinero para casa y dejaron a la gente como nosotros, que tenía el dinero en los bancos, o los fondos de inversión, a la luna de Valencia… Los gobiernos, en los EE.UU. y en Europa, para evitar la ruina de los bancos tuvieron que reponerles el dinero…

Y ¿dónde fueron a buscarlo?

¡Dónde los iban a buscar…! En los impuestos, en las pensiones, en los salarios, en los funcionarios, en las prestaciones sociales… ¿De dónde podía proceder el dinero del Estado?

Pero, ¿metieron a los responsables en la cárcel?

¿En la cárcel? ¡Qué disparate! Entonces, ellos que montaron la cosa, ingenierías financieras sofisticadísimas, sabrán aplicar el remedio. Sólo ellos podrán poner orden en la casa…

Está claro que a algunas personas más comprometidas, como Raymond McDaniel, que era el presidente de la Moody’s, una de esas agencias de “rating” que clasificaron la credibilidad para pagar la deuda, de Portugal, Grecia, etc. como de bono basura, y que tiraron a los países por el suelo, fueron… apartados y pasados a la reserva… Como el tal McDaniel, y otros, es una persona importante, se llevó una indemnización de 10 millones de dólares, a los “que tenía derecho”…

Entonces, ¿cómo es? Nos lo tragamos y a callar…

¡Ah! ese ya no es mi problema… Yo sólo estoy explicando…

Para más información

BCN: Contra los recortes en el PIRMI, Jueves -13 De Octubre, a las 10 Horas En Pza. Pau Vila (Palau del Mar)

CONVOCATORIA CONCENTRACIÓN DE PROTESTA
 
DELANTE DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL CONTRA LOS RECORTES DEL PIRMI :

JUEVES –13 DE OCTUBRE, A LAS 10 HORAS EN PZA. PAU VILA (PALAU DEL MAR) ESTACIÓN BARCELONETA(L-4). BUS-14,17,19,36,39,45,57,59,64,157
EN DEFENSA DE NUESTRO DERECHO A UNA VIDA DIGNA Y UNA PRESTACIÓN SOCIAL QUE LA GARANTICE.
POR EL REPARTO DEL TRABAJO Y LA RIQUEZA.

      CONVOCA: ASAMBLEA DE TRABAJADORES/AS EN PARO DE BARCELONA

–  Contacto: Jordi Torelló: 677095248
– Sí quieres información actualizada de todas las decisiones de la Asamblea de Parados/as y de todos los actos y convocatorias, debes enviar un mensaje a:  paradoparada@yahoo.es
Blog:

http://assembleadeaturats-barcelona.blogspot.com

Sigue leyendo

Manifest en defensa de la salut de totes les persones de Catalunya

En temps de crisi, més atenció primària.

100 dies després de la constitució del nou Govern de la Generalitat les entitats científiques i professionals signants volem manifestar la nostra preocupació pels anuncis de disminució del pressupost dedicat a la salut i, en especial, a l’atenció primària i la salut pública. Considerem que les mesures anunciades no garanteixen el manteniment dels actuals nivells de serveis de salut a la població i la qualitat de la prestació. Cal una reforma en profunditat del sistema públic de salut, en especial del model de gestió.

En moments de crisi econòmica i dèficit pressupostari, cal analitzar quina seria la despesa raonable per càpita en sanitat a Catalunya, tenint en compte dades dels països del nostre entorn europeu amb nivells de renda similars i un pressupost sanitari per càpita més elevat. Cal també una anàlisi detallada de les bosses d’ineficiència del sistema sanitari per dirigir les actuacions a millorar-les i no una disminució indiscriminada del pressupost com sembla que es planteja.

Actualment, a Catalunya el pressupost destinat a l’atenció primària està al voltant del 15% del total de la despesa sanitària, lluny encara del 25 % dels països més avançats.

Estudis científics internacionals demostren que els sistemes públics de salut centrats en l’atenció primària obtenen millors resultats en salut i qualitat amb una despesa econòmica menor. Les mesures anunciades pel Departament de Salut no tenen en compte aquesta premissa, i es planteja un pla de continuïtat del model actual sense reformes, però amb menys pressupost. Centrar les accions de forma gairebé exclusiva en els temes econòmics sense reorientar estratègicament el sistema només afavorirà la repetició de situacions com l’actual en la qual es posa en risc la pròpia sostenibilitat del sistema públic.

Les conseqüències de no disposar d’una atenció primària, una salut comunitària i una salut pública potents també comporta fer menys prevenció i promoció de la salut, amb impacte de futur sobre el nivell de salut de la població. Per altra banda, una atenció primària que, per manca de recursos, no pot assumir el pes de l’atenció als pacients que originen la major part de la despesa (persones grans i amb patologies cròniques, comorbiditat i pluripatologies) fa que el conjunt del sistema sigui menys eficient, al transferir una part important de l’activitat assistencial a l’hospital on, tant els costos com la iatrogènia són molt més elevats.

Al nostre sistema sanitari s’ha produït una reforma de l’atenció primària, però no ha estat així en l’anomenada atenció “especialitzada” i als hospitals. Pensem que cal un fort impuls polític per generar una reforma en profunditat del model, tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària que doni millor resposta a les necessitats dels ciutadans i que el faci més eficient. Cal optimitzar els serveis hospitalaris, centrant-los en l’atenció a patologies complexes que requereixen ingrés o no poden ser ateses a l’atenció primària i desenvolupar el seu paper de suport i consultoria als professionals del primer nivell.

L’estructura de gestió dels sistema sanitari català és extremadament complexa i fortament burocratitzada, fragmentada i repetitiva. Cal simplificar les estructures de gestió dels dispositius assistencials, però també dels no assistencials i en especial del propi Departament i el Catsalut, evitant duplicitats no necessàries. També cal racionalitzar la xarxa dels múltiples proveïdors d’atenció primària afavorint les fusions, les sinèrgies i les col·laboracions per tal de reduir les despeses de gestió, i afavorir l’eficiència mitjançant l’economia d’escala.

Està àmpliament descrit que els determinants de la salut de la població estan relacionats amb les condicions de vida i treball de les persones. Des de la salut pública es pot emfatitzar en la necessitat de treballar també en les polítiques de salut que no són de l’àmbit sanitari. En aquests moments el finançament de la salut pública és clarament insuficient (al voltant de l’1% del pressupost sanitari).

Els professionals de l’atenció primària i la salut pública de Catalunya volem contribuir decididament a l’esforç per racionalitzar el sistema de salut del nostre país, i és per això que proposem prioritzar les mesures següents:

  • Revisar l’evidència disponible sobre algunes de les activitats assistencials, preventives i de promoció de la salut (unitats hospitalàries de tabac, menopausa, fibromiàlgia, pla de calor, exercici físic, PADES, UFFIS, hospitalització domiciliària, alguns programes poblacionals de cribratge, noves vacunes per grups de baix risc, centrals de trucades per seguiment de patologies cròniques, etc.). Centrar les actuacions dels professionals en aquelles que hagin demostrat que generen bons resultats en salut a un cost assumible. Els recursos alliberats d’aquestes partides s’han d’incorporar (tots o en part) als serveis propis de l’atenció primària.
  • Major participació de l’atenció primària en la gestió clínica i assistencial: llibertat d’elecció d’hospital i especialista prioritzant la qualitat i l’accessibilitat amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera per a la consulta o les proves complementàries a un termini definit per cada patologia. L’atenció primària ha d’exercir el paper de coordinador del pas del pacient pels serveis, especialment els relacionats amb l’atenció al malalt crònic. Aquesta és la millor forma de facilitar l’accés de la població d’una manera ordenada i àgil a l’atenció sanitària i social, mitjançant la seva capacitat clínica en un entorn de treball multidisciplinari.
  • Gestió específica de l’atenció primària, coordinada amb la gestió hospitalària però clarament individualitzada i situada en un marc d’igualtat, en totes les entitats proveïdores, especialment si es manté l’actual sistema de pagament, en un cas per pacient assignat i en l’altre per activitat, que representen interessos clarament divergents. La gestió s’ha d’adreçar a la coordinació entre nivells per garantir la continuïtat assistencial, millorar la resolució, disminuir les tasques burocràtiques i les pràctiques poc efectives i poc eficients.
  • Potenciar la salut en totes les polítiques, impulsant la creació de comissions on participin diferents conselleries. És necessari enfortir les polítiques públiques per poder millorar la salut de la població i disminuir les desigualtats en salut.
  • Reorientar el sistema sanitari vers les necessitats i problemes prioritaris de la ciutadania, en lloc de centrar-se com fins ara en els elements estructurals. Promoure la integració funcional, en el marc territorial, del sistema i dels serveis que han de formar part d’una moderna atenció primària i salut comunitària, en la qual els serveis de salut mental, salut pública i socials també han de jugar un paper protagonista.

El necessari estalvi que ara s’imposa no pot afectar d’igual manera tots els serveis. Cal utilitzar criteris que discriminin l’efectivitat i l’eficiència. L’Atenció Primària està infradotada en relació a l’atenció secundària i hospitalària, motiu pel qual una disminució del pressupost del 10% tindria greus efectes. La reducció de la despesa no pot afectar la dotació de personal. S’hauria de centrar en les despeses administratives i de gestió, en canvis en la política de compres o en la disminució de la prescripció induïda.

Les entitats que signem aquest comunicat volem fer també una crida als professionals per tal que assumim un major protagonisme en la nostra acció assistencial, que prenguem consciència de les capacitats de millora que tenim i que les utilitzem en la defensa de la salut dels ciutadans

Per això, volem que l’atenció sanitària se centri en el pacient, fent de l’atenció primària l’eix d’un sistema sanitari més just, més eficient i més sostenible.

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC)
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC)
Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Associació Catalana de Llevadores
Societat Catalano-Balear de Fisioterapeutes
Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents socials de Catalunya
Asociación Española de Trabajo Social y Salud (Del. Catalunya)

Com es concreten les retallades?

Algunes dades concretes de les retalladles, que ens envien desde Raval Sud:

  1. Menys personal perquè no es cobreixen les baixes, i nomes la meitat de les jubilacions, el que comporta haver de visitar més gent amb menys temps, més llistes d’espera i un empitjorament de les relacions amb els pacients, que a sobre hauran de viure situacions de més descoordinació, improvisació, i cada dia poden veure com són visitats per professionals diferents.
  2. Contractes de 35 i 25 hores setmanals, el que fa molt difícil fer la feina ben feta ; especialment la feina de quan acabem les visites (ens referim a trucades a l’hospital o als especialistes per parlar de pacients, compartir casos en les sessions conjuntes de metges o infermeres etc..) També, les diferències entre horaris i sous afavoreix les diferències i el mal ambient entre treballadors que fan la mateixa feina en un mateix equip.

  3. Proposta de la llei Omnibus: a partir d’ara, les persones que no demostrin que estan empadronades a la localitat més de 6 mesos, no tindran dret al seguiment mèdic i d’infermeria. Creiem que aquesta llei vulnera ei dret bàsic de les persones i es carrega el que s’ha aconseguit en els ultims 20 anys. Hi ha motius de salut pública greus per estar en contra d’ aquesta proposta de llei (Tuberculosi al barri , per ejemple)

El pressupost de la Primària sembla que es reduirà un 10 %, encara que aquestes dades s’haurien de contrastar millor.

La llei Omnibus: introdueix la medicina privada als hospitals públics , el que pot comportar l’aparició de pacients de primera i de segona categoría . Tanmateix, això es un tema que podrien aclarir millor els companys dels hospitals.

Article d’opinió:
>>>> ¿LA 7a SANIDAD MEJOR DEL MUNDO?, Vicenç Navarro, Diario Mediterraneo. Castelló

Acción Jueves 30 Junio: contra recortes sanitarios y ERES hospitales

Asambleas de Barceloneta y Gracia convocan a una mani itinerante que acabará en cacerolada ante la casa del Molt Honorable el jueves día 30 de junio.

Citas:
18h Hospital del Mar > transporte público
19h. Hospital de la Esperanza (c/Sant Josep de la Muntanya, 12)
20h. Casa del mas president (Diagonal-Tuset)

Són temps de crisi. Però no només de crisi econòmica, sinó també social, són temps en què els nostres drets estan en crisi.El dia 30 es presentarà la proposta d’ERO de 194 persones del Parc Salut Mar. Ens retallen no la sanitat pública, sinó els nostres drets socials bàsics.

I sabem que els drets sempre han estat fruit de lluites socials, mai no ens els han regalat.Així que no només ens solidaritzem amb les persones amenaçades de ser acomiadades, sinó que com usuaris, com ciutadans indignats, estem disposats a reconquerir el nostre dret a la salut.Per això, aquest dijous 30 fem una marxa per la sanitat. Per una sanitat pública i de qualitat.Marxa reivindicativa en la que tots ens convertim en superherois, perquè haurem de ser-ho si volem tenir una vida digna després de les retallades. I és per això que Super Sano hi serà aquests dijous. Perquè Super Sano (si encara no coneixes aquest superheroi, clica aquí) som Super Sano som totes, els treballadors afectats per les retallades, les usuàries que veuen com lis retallen els seus dretsDes de l’Hospital del Mar fins a Can Mas (agafarem un transport públic entre mig, ara que encara hi queden:-), per acabar la protesta davant de la casa d’un dels responsables de les retallades, però no l’únic.

No volem cap ERO al Parc Salut Mar, que reduirà la qualitat de l’assistència; tampoc no permetrem cap reducció de conveni. Si volen retallades, que es retallin els sous!

Com sempre, però pot ser aquesta vegada encara més, la teva participació és important. Hem de plantar cara a les retallades que vol aprovar el Govern de CiU i que afecten als més afectats per la crisi, però no als seus responsables. I ja estan en marxa:

RETALLADES ASSISTENCIALS:

–> Hospital de l´Esperança:
* Tancament d´urgències.
* Tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència.
* Reorganització interna de quiròfans: 140 IQ menys.
* Eliminació IQ: COT i oftalmo.
–> Hospital del Mar:
* UH10 tancada.
* Tancament de la UH30 i
* UH70 durant els mesos d´estiu.
–> Centre Fòrum:
* Tancament de 20+12 llits de llarga estada.
* Tancament de les urgències psiquiatría Fòrum.
> En general:
* No es donen berenars (només als diabètics)
* No es dona aigua amb els àpats.
* En cas d´una hipoglicèmia, costa trobar suc i iogurts a la nevera.
* Material de pèssima qualitat: bolquers, empapadors,..
* Reducció de material, fàrmacs i instrumental (2ª QX)
* Ja no es canvien cada dia els llençols.

Carta de l’Equip d’Atenció Primària «ABS Raval Sud»: Desmantellament ferotge de la sanitat pública / Carta del equipo de Atención Primaria ABS Raval Sud: Desmantelamiento feroz de la Sanidad Pública

No més retallades. Assamblea del Raval

Molt convençut ha d’estar el govern de voler potenciar la medicina privada i les seves mútues mèdiques, per provocar un desmantellament tan ferotge de la sanitat pública.

La Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 configura el model sanitari català sota els principis de

  1. La sanitat és un servei públic, finançat públicament.
  2. Assistència sanitària universal.
  3. Sistema sanitari integrat: èmfasi en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia.
  4. Equitat i superació de les desigualtats territorials i socials en la prestació dels serveis sanitaris.
  5. Racionalització, eficàcia, simplificació i eficiència.

L’atenció a la salut de les persones a les diferents etapes de la seva vida en els Centres d’Atenció Primària ha contribuït a la millora de la qualitat de vida de la població i a la disminució de les consultes i les urgències als hospitals.

Des que es va iniciar la reforma de l’Atenció Primària a Catalunya l’any 1986, aquesta ha gaudit d’un reconeixement nacional i internacional .El desmantellament progressiu de la Sanitat Pública, ja iniciat fa uns anys i rematat en aquests dies, suposarà trencar la igualtat territorial i social de les prestacions sanitàries, un descontrol de les malalties, una sobresaturació de les urgències hospitalàries, i un allargament en les llistes d’espera d’especialistes tant ambulatoris com hospitalaris.

Com a exemple del que s’ha dit anteriorment ,els serveis de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona ja estan cridant l’atenció sobre un repunt de la tuberculosi en els barris pobres amb alts índexs d’immigració (especialment a Ciutat Vella). La disminució dels serveis socials i les condicions de vida i laborals dels ciutadans són algunes de les explicacions.

No són veritat les paraules del Sr Boi Ruiz quan diu que no s’han efectuat retalls, no és veritat que no hi hagi canvis. N’hi ha, arbitraris i sense criteri. Estem assistint a la destrucció progressiva del que durant aquests anys s’ha estat construint amb l’esforç de totes i tots els professionals.

Desitgem i esperem, com va apuntar en el seu dia el president del col·legi de metges Dr. Vilardell, que la Conselleria de Salut torni a plantejar novament la sanitat que vol i desitja per a la seva població.

Per tot això, els professionals de diferents disciplines que treballem en els centres d’Atenció Primària ens sentim amb el compromís d’informar a totes les persones que atenem i a la ciutadania en general del que està passant i de com això pot repercutir i afectar negativament a la seva salut actual i futura.

Per tot això, els professionals de diferents disciplines que treballem en els centres d’Atenció Primària ens sentim amb el compromís d’informar a totes les persones que atenem i a la ciutadania en general del que està passant i de com això pot repercutir i afectar negativament a la seva salut actual i futura.

Equip d’Atenció Primària «ABS Raval Sud»

Concentracions a Raval Sud. Asamblea Raval

Concentracions a Raval Sud contra les retallades en la Sanitat Pública. Maig 2011 / Manifestación en Rava Sud contra los recortes en la Sanidad Pública. Mayo 2011

MUY CONVENCIDO DEBE ESTAR EL GOBIERNO EN QUERER POTENCIAR LA MEDICINA PRIVADA Y LAS MUTUAS MÉDICAS PARA PROVOCAR UN DESMANTELAMIENTO TAN FEROZ DE LA SANIDAD PÚBLICA

La Ley de Ordenación Sanitaria de Cataluña de 1990 configura el modelo sanitario catalán bajo los principios de:

  1. La sanidad es un servicio público, financiado públicamente.
  2. Asistencia sanitaria universal.
  3. Sistema sanitario integrado. Énfasis en la promoción de la salud y la prevención de la enfermedad
  4. Equidad y superación de las desigualdades territoriales y sociales en la prestación de servicios sanitarios.
  5. Racionalización, eficacia, simplificación y eficiencia.

La atención sanitaria de las personas en las diferentes etapas de la vida en los Centros de Atención Primaria ha contribuido a la mejora de la calidad de vida de la población y también a disminuir las consultas y las urgencias en los hospitales.

La Atención Primaria en Cataluña ha tenido un reconocimiento nacional e internacional desde que se inicio la reforma en el año 1986. El desmantelamiento progresivo de la Sanidad Pública, ya iniciado hace unos años, y rematado en estos días, supondrá romper con la igualdad territorial y social de las prestaciones sanitarias, un descontrol de las enfermedades, un a sobresaturación de las urgencias hospitalarias y un alargamiento de las listas de espera tanto ambulatorias como hospitalarias.

Como ejemplo de lo anterior los servicios de Salud Pública del Ayuntamiento de Barcelona ya están dando la alarma de un aumento de la Tuberculosis en los barrios pobres con altos índices de inmigración (especialmente en Ciutat Vella). La disminución de los servicios sociales y las condiciones de vida y laborales de los ciudadanos son algunas de las explicaciones.

No son verdad las palabras del Sr. Boi Ruiz cuando dice que no se han efectuado recortes, no es verdad que no se hayan producido cambios. Los hay, arbitrarios y sin criterio. Estamos asistiendo a la destrucción progresiva de lo que durante estos años se ha ido construyendo con el esfuerzo de todos y todas las profesionales.

Deseamos Y esperamos, como dijo en su día el presidente del Colegio de Médicos Dr. Vilardell, que la Consejería de Sanidad vuelva a plantear nuevamente la sanidad que quiere y desea para su población.

Por todo ello, los profesionales de diferentes disciplinas que trabajamos en los Centros de Atención Primaria nos sentimos con el compromiso de informar a todas las personas que atendemos y a la ciudadanía en general de lo que está ocurriendo y de cómo puede repercutir y afectar negativamente en su salud actual y futura.

Equipo de Atención Primaria «ABS Raval Sud»

>>> Galeria de Fotos (Raval Sud)