Volem unes Drassanes pel barri i el veïnat

cartell-praktik-1-octubre-colorDissabte 1 d’octubre li volem donar una empenta a la campanya contra l’hotel Praktik que es vol construir al Portal de Santa Madrona, a la zona de les Drassanes, i que és una agressió urbanística, social, habitacional i patrimonial de terribles conseqüències per la gent i el barri. Per això, hem organitzat una jornada, amb el suport de col·lectius del Raval, Ciutat Vella i Barcelona, on volem posar de manifest el rebuig contra un projecte no només innecessari des de tot punt, sinó també profundament perjudicial. Evento en facebook

Col´lecció Històries del Raval 2. Digueu que parla el Noi del Sucre Salvador Seguí. Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer. Abel Escribano

prueba_coleccion_segui-pageCol´lecció Històries del Raval
2. Digueu que parla el Noi del Sucre Salvador Seguí. Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer. Abel Escribano. 70 pàgs. 2,5€

Segons va deixar escrit Pere Foix: “Qui vulgui conèixer la  vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, ha de conèixer la història del moviment obrer”; i concretament, afegim nosaltres, el naixement i la implantació del sindicalisme revolucionari de caire anarcosindicalista. Per això hem intentat centrar
aquestes notes biogràfiques sobre el Noi del Sucre, al voltant del desenvolupament del moviment obrer, principalment a Catalunya, durant les dues primeres dècades del segle XX. Unes notes sobre el moviment obrer.

Con esta segunda publicación continuamos esta colección de relatos, episodios y narraciones históricas que han tenido como escenario
nuestro barrio del Raval.

Sigue leyendo

Desokupa: una cuestión de voluntad política

web_desokupaDesokupa: una cuestión de voluntad política
Miguel MartínVocal de la Assemblea del Raval
Martes, 13 de septiembre del 2016 – 10:01 h El Periódico. Cartas del lector

Tras el intento desalojo extrajudicial en el Raval por parte de Desokupa, se han puesto en circulación un conjunto de argumentos que llaman a la impotencia: la legalidad formal de Desokupa, un exceso de garantías judiciales en los procesos de desahucio que justificaría a quienes contratan sus servicios, la ausencia de denuncias por parte de las víctimas o la dificultad de las administraciones para tomar medidas. Desde la Assemblea de Barri del Raval, pensamos que deben ser respondidas.

Sigue leyendo

Fora matonisme del Raval (cat/cas)

desokupa_raval1Fora matonisme del Raval

El passat 25 d’agost la mobilització veïnal va aconseguir frenar un dels fets més greus que hem vist els darrers anys: sis matons que, enviats per l’empresa autoanomenada Desokupa contractada per la propietat, pretenien forçar el desallotjament extrajudicial d’un dels pisos del carrer de la Cera, 15. Amb la ràpida acció d’una xarxa veïnal autoorganitzada, en pocs minuts es va paralitzar un desnonament il·legal a punt de consumar-se -algunes de les pertinences dels inquilins ja havien estat tretes al portal-, i provocar la intervenció de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.

Aquests fets, però, mostren en quina mesura la situació de vulnerabilitat social i habitacional que viuen moltíssimes famílies del Raval, és encara més gran si pensem que hi ha propietaris i inversors disposats a recórrer al matonisme -el que vam veure dijous passat no mereix un altre nom- para imposar els seus interessos. El que pretenia la propietat va ser saltar-se un judici amb data ja fixada. Si els desnonaments legals ja són un problema en un ordre de precarietat i desprotecció del dret a l’habitatge com el que vivim, permetre que un propietari pogués saltar-se les mínimes garanties judicials, agreuja la situació de manera extrema. La tranquil·litat amb què van actuar els homes de Desokupa fins al moment de la intervenció veïnal, evidencia una sensació d’impunitat que resulta preocupant. És més inquietant encara, però, que una empresa pugui publicitar-se per oferir executar accions que són competència exclusiva d’un jutjat, i que ningú actuï d’ofici al respecte.

Sigue leyendo

ELS PINXOS VOLEN MANAR. Crònica d’una resistència veïnal al Raval

lacera15Jorobados y nocturnos,
por donde animan ordenan
silencios de goma oscura
y miedos de fina arena.
Pasan, si quieren pasar,
y ocultan en la cabeza
una vaga astronomía
de pistolas inconcretas.

F. García Lorca

ELS PINXOS VOLEN MANAR.
Crònica d’una resistència veïnal al Raval.

El 25 d’agost un veí els veu al carrer La Cera. Forçuts rapats, tatuats, mig uniformats de negre, baixen maletes i paquets d’algun pis al portal on un talla el pas a tot Déu.  Cinc o sis amb aspecte paramilitar, per fer por -i en fan. Es passa l’alarma de possible desnonament il·legal per les xarxes , i al volt de les sis ja som desenes els veïns coneguts i de col·lectius que encerclem el portal del 15.  Veiem també personal amb el logo STMSEGURIDAD amb eines de manyà i dos empleats de SECURITAS. Sí, estan fent marxar la gent d’un pis, i hi ha dos menors.

Els pinxos han pujat cap amunt i es queda el que bloqueja el portal amb braços i cames estesos. No duu cap logo, es nega a dir-nos la seva empresa. No té cap document judicial ni hi ha cap autoritat. Ens li palplantem al davant, li diem que no té dret a privar que pugin els veïns ni alguns de nosaltres que ho exigim. Diu que té ordres del seu cap, a qui té al corrent del nostre sarau per telèfon; ens mostra la pantalla que té -en línia- el nom de contacte Daniel Esteve i li passa la terminal a una de les companyes –“toma, pregúntale tú”- mentre no deixa anar el marc de la porta. El suposat Esteve adverteix: que els deixem fer, “són conflictius i provocareu que els prenguin els nens i serà culpa vostra, no sou bones persones”. Tothom crida a cor “¡fuera matones!” i s’hi afegeixen bastants més veïns i veïnes que s’aturen perplexos primer, i després també picant de mans. Cridem cap amunt als habitants: “no deixeu el pis, no hi tenen dret!”.

Sigue leyendo

Crònica Itinerància Raval.lat 14.07.2016

El punt de trobada és la cruïlla del C. Sant Rafael amb el C. d’en Robador.

Anem divinament guarnides i no estem soles, ans molt ben acompanyades.

El xaman és el nostre guia en aquesta itinerància que és la recerca del nostre indígena interior, l’essència ravalera. Amb ell van les divines, són la vida, són guerreres, són les mestres que ens ensenyen com és l’indígena ravaler, barreja d’espècies. També ens acompanya somsö, el ritme vital. Ens embolcalla durant tota la itinerància de recerca del nostre indígena interior. El crida i l’incita per a què trenqui les cadenes, les mordasses que el tenen oprimit, i aflori.

Sigue leyendo