Sicko de M. Moore al Cinema a la Fresca del #Raval #14J/21h #CineRaval

Ni racisme sanitari ni copagament! Assemblea informativa, Diumenge 3J, 18h al #Raval

¡Ni racismo sanitario, ni copago!
Sanidad pública y de calidad para todos y todas

El Gobierno del PP aprobó el pasado 17 de mayo un nuevo Decreto sanitario que supone graves recortes para el derecho a la salud de las personas inmigradas, y también para las españolas.
• Se priva del derecho a la sanidad pública a todos los y las inmigrantes sin papeles mayores de 18 años.
• Se priva del derecho a la sanidad pública a los españoles o inmigrantes residentes mayores de 26 años que nunca hayan trabajado o se hayan inscrito en el INEM.
• Estas personas solo tendrán derecho a la asistencia sanitaria de urgencias y parto.
• Las actuales tarjetas sanitarias deberán renovarse a partir del 31/08/2012, y quien no cumpla los nuevos requisitos de acceso se quedará sin tarjeta.
• Además, para españoles y emigrantes residentes se establece el copago sanitario. Es decir, se pagará por el tratamiento farmacéutico en hospitales, las prótesis, las dietas específicas durante la estancia hospitalaria y el transporte sanitario no urgente, antes servicios gratuitos.
Es mentira que estos recortes supondrán un gran ahorro, ya que la atención en urgencias de los hospitales es mucho más cara que en los Centros de Atención Primaria – CAP. Es mentira que no haya dinero, lo hay para los bancos y no para las personas
En realidad se trata de aplicar criterios racistas y de segregación en el acceso a la sanidad pública.
Y, en general, supondrá una degradación del sistema sanitario público, cada vez más colapsado y con menos medios para dar una atención de calidad y gratuita a las personas trabajadoras sean o no emigrantes.

ASAMBLEA INFORMATIVA
Domingo 3 de Junio, 18:00 h.
Rambla del Raval

#18S Manifestació en defensa dels Drets Socials

[Cartel y octavilla imprimibles + mapa del CAP Drassanes más abajo]

LUCHEMOS POR NUESTROS DERECHOS SOCIALES.

Basta de desigualdad y de pobreza.

Quizá podemos entender las gravísimas consecuencias de la destrucción de los servicios públicos y sociales escogiendo un pequeño fragmento de la realidad del Raval, el eslabón más frágil, 6.514 personas de más de 65 años, 487 con pensiones no contributivas por jubilación, 722 con pensiones no contributivas por invalidez. Muchos de ellos ya viven en situaciones de altísima precariedad económica, física e incluso habitacional, una buena parte viven solos y dependen de la atención y el cuidado del vecindario. Todos sin excepción requieren de asistencia social personalizada, de servicios sanitarios eficaces y cercanos, de espacios comunitarios que faciliten una vida social, una infraestructura asistencial que hoy apenas parchea una calidad de vida bajo mínimos.

Cuando el Govern catalán habla de «fraude» o de «abuso» en los servicios o en las ayudas públicas para justificar los recortes en educación, asistencia o sanidad, manipula la realidad para ocultar lo más importante: cada día que aumenta una lista de espera, cada minuto de atención que se escatima, cada euro que se retira de fines sociales, no repercute en aquellos a los que hipócritamente se acusa de «abusar», sino precisamente en quienes necesitan más servicios, asistencia más inmediata, atención de más calidad y mayores recursos para cubrir los mínimos de supervivencia.

Eso vale igual si hablamos de becas de comedor, de PIRMIs, de asistencia médica o de educación. En una Cataluña donde el 20% de la población vive debajo del umbral de la pobreza, con una tasa de paro del 18% que en el caso de los jóvenes alcanza un 40%, y donde el 88% de los contratos firmados hasta agosto de 2011 son temporales, recortar todo tipo de servicios básicos, no merece otro nombre que el de crimen social. Sobre todo si contamos con que las grandes fortunas defraudaron, durante 2010, 42.771 millones de euros, según la asociación de técnicos de Hacienda GESTHA; de los cuales 16.000 corresponden a grandes fortunas catalanas. Entre ellas, la de Artur Mas Barnet, padre del actual presidente, con un expediente abierto por 823.262 euros.

Detrás de todo esto hay decisiones políticas que determinan el futuro, y que vienen a añadirse a medidas anteriores, como la subida del IVA o la reducción de impuestos a los más ricos, afrontando la crisis hipotecando el futuro de las clases empobrecidas. Lo que hoy está en juego es la privatización paulatina de derechos elementales. Los recortes en hospitales y escuelas públicas, son la antesala de la extensión de la sanidad y la educación privadas, de la misma manera que la destrucción de la red de asistencia social supondrá la privatización y la conversión de la atención a la pobreza en otro negocio más. Ámbitos que pasarán a ser objetos de compra-venta, derechos mercantilizados sujetos a comprarse a tanto el kilo, la construcción de un mundo más miserable, eso sí, en nombre del desarrollo y el progreso.

Por eso te llamamos a la movilización el próximo 18 de septiembre.
Derecho a la educación, a la sanidad y a la asistencia social en El Raval, en todas partes y para tod@s.

pdf bn cartel peq 18S III copia

doble octaveta completa

On és el CAP Drassanes?

CAP Raval Sud. 20 anys

Els companys del CAP del Raval Sud, que es concentren cada dimecres a las 14h davant del CAP per protestar contre les retallades, han fet un video per celebrar els seus 20 anys.

Manifest en defensa de la salut de totes les persones de Catalunya

En temps de crisi, més atenció primària.

100 dies després de la constitució del nou Govern de la Generalitat les entitats científiques i professionals signants volem manifestar la nostra preocupació pels anuncis de disminució del pressupost dedicat a la salut i, en especial, a l’atenció primària i la salut pública. Considerem que les mesures anunciades no garanteixen el manteniment dels actuals nivells de serveis de salut a la població i la qualitat de la prestació. Cal una reforma en profunditat del sistema públic de salut, en especial del model de gestió.

En moments de crisi econòmica i dèficit pressupostari, cal analitzar quina seria la despesa raonable per càpita en sanitat a Catalunya, tenint en compte dades dels països del nostre entorn europeu amb nivells de renda similars i un pressupost sanitari per càpita més elevat. Cal també una anàlisi detallada de les bosses d’ineficiència del sistema sanitari per dirigir les actuacions a millorar-les i no una disminució indiscriminada del pressupost com sembla que es planteja.

Actualment, a Catalunya el pressupost destinat a l’atenció primària està al voltant del 15% del total de la despesa sanitària, lluny encara del 25 % dels països més avançats.

Estudis científics internacionals demostren que els sistemes públics de salut centrats en l’atenció primària obtenen millors resultats en salut i qualitat amb una despesa econòmica menor. Les mesures anunciades pel Departament de Salut no tenen en compte aquesta premissa, i es planteja un pla de continuïtat del model actual sense reformes, però amb menys pressupost. Centrar les accions de forma gairebé exclusiva en els temes econòmics sense reorientar estratègicament el sistema només afavorirà la repetició de situacions com l’actual en la qual es posa en risc la pròpia sostenibilitat del sistema públic.

Les conseqüències de no disposar d’una atenció primària, una salut comunitària i una salut pública potents també comporta fer menys prevenció i promoció de la salut, amb impacte de futur sobre el nivell de salut de la població. Per altra banda, una atenció primària que, per manca de recursos, no pot assumir el pes de l’atenció als pacients que originen la major part de la despesa (persones grans i amb patologies cròniques, comorbiditat i pluripatologies) fa que el conjunt del sistema sigui menys eficient, al transferir una part important de l’activitat assistencial a l’hospital on, tant els costos com la iatrogènia són molt més elevats.

Al nostre sistema sanitari s’ha produït una reforma de l’atenció primària, però no ha estat així en l’anomenada atenció “especialitzada” i als hospitals. Pensem que cal un fort impuls polític per generar una reforma en profunditat del model, tant a nivell de l’atenció primària com hospitalària que doni millor resposta a les necessitats dels ciutadans i que el faci més eficient. Cal optimitzar els serveis hospitalaris, centrant-los en l’atenció a patologies complexes que requereixen ingrés o no poden ser ateses a l’atenció primària i desenvolupar el seu paper de suport i consultoria als professionals del primer nivell.

L’estructura de gestió dels sistema sanitari català és extremadament complexa i fortament burocratitzada, fragmentada i repetitiva. Cal simplificar les estructures de gestió dels dispositius assistencials, però també dels no assistencials i en especial del propi Departament i el Catsalut, evitant duplicitats no necessàries. També cal racionalitzar la xarxa dels múltiples proveïdors d’atenció primària afavorint les fusions, les sinèrgies i les col·laboracions per tal de reduir les despeses de gestió, i afavorir l’eficiència mitjançant l’economia d’escala.

Està àmpliament descrit que els determinants de la salut de la població estan relacionats amb les condicions de vida i treball de les persones. Des de la salut pública es pot emfatitzar en la necessitat de treballar també en les polítiques de salut que no són de l’àmbit sanitari. En aquests moments el finançament de la salut pública és clarament insuficient (al voltant de l’1% del pressupost sanitari).

Els professionals de l’atenció primària i la salut pública de Catalunya volem contribuir decididament a l’esforç per racionalitzar el sistema de salut del nostre país, i és per això que proposem prioritzar les mesures següents:

• Revisar l’evidència disponible sobre algunes de les activitats assistencials, preventives i de promoció de la salut (unitats hospitalàries de tabac, menopausa, fibromiàlgia, pla de calor, exercici físic, PADES, UFFIS, hospitalització domiciliària, alguns programes poblacionals de cribratge, noves vacunes per grups de baix risc, centrals de trucades per seguiment de patologies cròniques, etc.). Centrar les actuacions dels professionals en aquelles que hagin demostrat que generen bons resultats en salut a un cost assumible. Els recursos alliberats d’aquestes partides s’han d’incorporar (tots o en part) als serveis propis de l’atenció primària.
• Major participació de l’atenció primària en la gestió clínica i assistencial: llibertat d’elecció d’hospital i especialista prioritzant la qualitat i l’accessibilitat amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera per a la consulta o les proves complementàries a un termini definit per cada patologia. L’atenció primària ha d’exercir el paper de coordinador del pas del pacient pels serveis, especialment els relacionats amb l’atenció al malalt crònic. Aquesta és la millor forma de facilitar l’accés de la població d’una manera ordenada i àgil a l’atenció sanitària i social, mitjançant la seva capacitat clínica en un entorn de treball multidisciplinari.
• Gestió específica de l’atenció primària, coordinada amb la gestió hospitalària però clarament individualitzada i situada en un marc d’igualtat, en totes les entitats proveïdores, especialment si es manté l’actual sistema de pagament, en un cas per pacient assignat i en l’altre per activitat, que representen interessos clarament divergents. La gestió s’ha d’adreçar a la coordinació entre nivells per garantir la continuïtat assistencial, millorar la resolució, disminuir les tasques burocràtiques i les pràctiques poc efectives i poc eficients.
• Potenciar la salut en totes les polítiques, impulsant la creació de comissions on participin diferents conselleries. És necessari enfortir les polítiques públiques per poder millorar la salut de la població i disminuir les desigualtats en salut.
• Reorientar el sistema sanitari vers les necessitats i problemes prioritaris de la ciutadania, en lloc de centrar-se com fins ara en els elements estructurals. Promoure la integració funcional, en el marc territorial, del sistema i dels serveis que han de formar part d’una moderna atenció primària i salut comunitària, en la qual els serveis de salut mental, salut pública i socials també han de jugar un paper protagonista.

El necessari estalvi que ara s’imposa no pot afectar d’igual manera tots els serveis. Cal utilitzar criteris que discriminin l’efectivitat i l’eficiència. L’Atenció Primària està infradotada en relació a l’atenció secundària i hospitalària, motiu pel qual una disminució del pressupost del 10% tindria greus efectes. La reducció de la despesa no pot afectar la dotació de personal. S’hauria de centrar en les despeses administratives i de gestió, en canvis en la política de compres o en la disminució de la prescripció induïda.

Les entitats que signem aquest comunicat volem fer també una crida als professionals per tal que assumim un major protagonisme en la nostra acció assistencial, que prenguem consciència de les capacitats de millora que tenim i que les utilitzem en la defensa de la salut dels ciutadans

Per això, volem que l’atenció sanitària se centri en el pacient, fent de l’atenció primària l’eix d’un sistema sanitari més just, més eficient i més sostenible.

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC)
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC)
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC)
Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS)
Fundació Institut Català de Farmacologia (FICF)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Associació Catalana de Llevadores
Societat Catalano-Balear de Fisioterapeutes
Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents socials de Catalunya
Asociación Española de Trabajo Social y Salud (Del. Catalunya)

Com es concreten les retallades?

Algunes dades concretes de les retalladles, que ens envien desde Raval Sud:

1. Menys personal perquè no es cobreixen les baixes, i nomes la meitat de les jubilacions, el que comporta haver de visitar més gent amb menys temps, més llistes d’espera i un empitjorament de les relacions amb els pacients, que a sobre hauran de viure situacions de més descoordinació, improvisació, i cada dia poden veure com són visitats per professionals diferents.

2. Contractes de 35 i 25 hores setmanals, el que fa molt difícil fer la feina ben feta ; especialment la feina de quan acabem les visites (ens referim a trucades a l’hospital o als especialistes per parlar de pacients, compartir casos en les sessions conjuntes de metges o infermeres etc..) També, les diferències entre horaris i sous afavoreix les diferències i el mal ambient entre treballadors que fan la mateixa feina en un mateix equip.

3. Proposta de la llei Omnibus: a partir d’ara, les persones que no demostrin que estan empadronades a la localitat més de 6 mesos, no tindran dret al seguiment mèdic i d’infermeria. Creiem que aquesta llei vulnera ei dret bàsic de les persones i es carrega el que s’ha aconseguit en els ultims 20 anys. Hi ha motius de salut pública greus per estar en contra d’ aquesta proposta de llei (Tuberculosi al barri , per ejemple)

El pressupost de la Primària sembla que es reduirà un 10 %, encara que aquestes dades s’haurien de contrastar millor.

La llei Omnibus: introdueix la medicina privada als hospitals públics , el que pot comportar l’aparició de pacients de primera i de segona categoría . Tanmateix, això es un tema que podrien aclarir millor els companys dels hospitals.

Article d’opinió:
>>>> ¿LA 7a SANIDAD MEJOR DEL MUNDO?, Vicenç Navarro, Diario Mediterraneo. Castelló

Acción Jueves 30 Junio: contra recortes sanitarios y ERES hospitales

Asambleas de Barceloneta y Gracia convocan a una mani itinerante que acabará en cacerolada ante la casa del Molt Honorable el jueves día 30 de junio.

Citas:
18h Hospital del Mar > transporte público
19h. Hospital de la Esperanza (c/Sant Josep de la Muntanya, 12)
20h. Casa del mas president (Diagonal-Tuset)

Són temps de crisi. Però no només de crisi econòmica, sinó també social, són temps en què els nostres drets estan en crisi.El dia 30 es presentarà la proposta d’ERO de 194 persones del Parc Salut Mar. Ens retallen no la sanitat pública, sinó els nostres drets socials bàsics.

I sabem que els drets sempre han estat fruit de lluites socials, mai no ens els han regalat.Així que no només ens solidaritzem amb les persones amenaçades de ser acomiadades, sinó que com usuaris, com ciutadans indignats, estem disposats a reconquerir el nostre dret a la salut.Per això, aquest dijous 30 fem una marxa per la sanitat. Per una sanitat pública i de qualitat.Marxa reivindicativa en la que tots ens convertim en superherois, perquè haurem de ser-ho si volem tenir una vida digna després de les retallades. I és per això que Super Sano hi serà aquests dijous. Perquè Super Sano (si encara no coneixes aquest superheroi, clica aquí) som Super Sano som totes, els treballadors afectats per les retallades, les usuàries que veuen com lis retallen els seus dretsDes de l’Hospital del Mar fins a Can Mas (agafarem un transport públic entre mig, ara que encara hi queden:-), per acabar la protesta davant de la casa d’un dels responsables de les retallades, però no l’únic.

No volem cap ERO al Parc Salut Mar, que reduirà la qualitat de l’assistència; tampoc no permetrem cap reducció de conveni. Si volen retallades, que es retallin els sous!

Com sempre, però pot ser aquesta vegada encara més, la teva participació és important. Hem de plantar cara a les retallades que vol aprovar el Govern de CiU i que afecten als més afectats per la crisi, però no als seus responsables. I ja estan en marxa:

RETALLADES ASSISTENCIALS:

–> Hospital de l´Esperança:
* Tancament d´urgències.
* Tancament de 30 llits de llarga estada i 20 llits de convalescència.
* Reorganització interna de quiròfans: 140 IQ menys.
* Eliminació IQ: COT i oftalmo.

–> Hospital del Mar:
* UH10 tancada.
* Tancament de la UH30 i
* UH70 durant els mesos d´estiu.

–> Centre Fòrum:
* Tancament de 20+12 llits de llarga estada.
* Tancament de les urgències psiquiatría Fòrum.

> En general:
* No es donen berenars (només als diabètics)
* No es dona aigua amb els àpats.
* En cas d´una hipoglicèmia, costa trobar suc i iogurts a la nevera.
* Material de pèssima qualitat: bolquers, empapadors,..
* Reducció de material, fàrmacs i instrumental (2ª QX)
* Ja no es canvien cada dia els llençols.

Link convocatoria: http://www.facebook.com/event.php?eid=138535346223801&ref=nf